Costa creure que la idea d'un adolescent i la il·lusió dels seus companys pugui perdurar una dècada rera l'altra fins avui; evidentment, no ha estat solament una idea i una il·lusió, també ha estat el treball, la dedicació i l'esforç de tot un poble que s'afegí a aquell somni del 73.

Segur que no hi havia cap pretensió mes enllà de donar sortida a la creativitat, ni tan sols es coneixia la possible existència d'un esdeveniment semblant. En aquell inici el demà no existia, prou era poder esquivar tots els entrebancs que, dia a dia, es presentaven al projecte: cap adult no s'hi comprometia, i l'únic que aquesta colla de joves rebia eren negatives: dels pares, dels capellans, dels veïns i, fins i tot, de la climatologia.... Però l'empenta de la joventut ho pot tot i dóna ales per solucionar tots els problemes.

La primera recompensa va estar veure les mares i les àvies plorar d'emoció després de veure la primera escenificació del Pessebre; la segona, comprovar que els pares assistien a la segona representació i estaven contents; la tercera, saber que, durant la segona edició, el bisbe de Girona assistia a la representació A partir d'aquí, moltes han estat les recompenses i molts, també, els problemes, però cada vegada més gent que ha contribuït a donar-hi solucions.

De manera silenciosa, aquella pedra llançada des de dalt de la muntanya ha anat arrossegant tot el que trobava en el seu camí: cada cop més gent per col·laborar, més espai per transformar, més propostes, més il·lusió. El Pessebre no ha estat simplement la escenificació nadalenca habitual, sinó que ha esdevingut un dinamitzador:

- De la vida: les últimes generacions no saben que és un Nadal sense Pessebre. Abans de néixer han estat participant en l'esdeveniment a través de la seva mare i, pràcticament en el seu primer any de vida, ja han respirat l'aire que envolta la representació on tothom ha tingut cabuda i el seu joc ha servir per relacionar tota la gent.
- De l'activitat cultural de la vila: organitzant excursions, premis literaris, festes de germanor, concerts, homenatges, concursos,...
- D´ altres pessebres: essent l'espurna que ha fet sorgir las representacions d'altres contrades, alguna molt llunyana com el Belén Viviente de Buitrago de Lozoya (Madrid).

Perdurar ha estat gràcies a tothom, observant que la imatge de l'àngel del primer any era preciosa però a dalt del campanar ho seria més. Que la casa del costat tenia unes arcades precioses per fer una Anunciació. Que es podria incorporar activitat en les primeres escenes. Que la música podria transportar-nos més enllà, més encara si la barreja de sons era bona. Que calia mimar, any rera any, l'exquisit paisatge que ens envolta, generós de fonts, coves naturals, penya-segats i d'una singular vegetació. Que portar vint-i-cinc anys és important i hem de donar més vistositat, hem de créixer més... Per això, una vegada més, les idees floreixen i ens emocionen amb un devessall d'imaginació (sempre recordarem l'espectacle de les banderes), amb la clara convicció que hem de continuar treballant, de la mà de la tecnologia, per sorprendre altra volta i crear, del no-res, màgia amb la llum, la natura, el foc, la paraula, la música i les arts plàstiques. Aquest és el tribut que oferim als milers de persones que cada any, sense treva, ens visiten.